Sóc la Meritxell, una noia de 30 anys i vinc d'un petit poble prop de Barcelona.

Quan era petita vaig tenir la sort de descobrir allò que després s'hauria convertit en la meva gran passió i motiu per viure, l'art; va ser un sentiment tant fort que fins avui m'ha empès a profunditzar en aquest àmbit a grans nivells.

​

Per completar els meus estudis em vaig traslladar a viure a Barcelona, on hem vaig llicenciar en Història de l'Art i on vaig aconseguir també un Màster en Gestió de Turisme Cultural, però encara no era suficient...desde que m'havia enamorat de l'art, havia tingut sempre un somni, el de anar a viure i treballar a Itàlia, pais amb el major patrimoni artístic i cultural del món.

Així que, acabats els meus estudis, un Erasmus e Roma e incomptables viatges a Itàlia, i lògicament haver estalviat una mica,  vaig comprar un billet d'avió de tant sols anada direcció Florencia, centre del Renaixement i capital de la regió Italiana que més em fascinava, la Toscana. Aquí vaig començar a treballar, però sobretot  vaig començar a tenir la oportunitat d'aprofundir sempre més el meu vincle e lligam amb l'art, anant a explorar tot allò que la ciutat de Florència i tots els pobles veïns m'oferíen: va ser indescriptible poder admirar en directe monuments, quadres, esglésies, obres que fins aquell moment coneixia tant sols a través dels llibres.

​

La meva vida està dedicada a l'art, en totes les seves manifestacions, una d'aquestes segurament a través del viatge, el descubrimient de nous indrets, de noves cultures i de las emocions que experimentes durant el teu “Tour”. I es per això que finalment vaig prendre la decisió de culminar el meu recorregut, aconseguint l'habilitació com a Guia Turistica Oficial de Florència i Província.

Això em permet de poder ensenyar la meva passió i acompanyar a totes les persones durant la seva aventura del 'Viatge per la Toscana' per a poder omplir les pàginas del meu projecte "Il mio viaggio in Toscana".

​

Es diu que no és important el que trobes al final del teu viatge, sinó que es més important el que sents durant tot el recorregut; estic molt convençuda de que la vida sigui una questió d'equilibri, i que el secret per a romandre en peu sigui estar sempre en moviment i de no conformar-se amb el que ja tenim, perquè si ho fas i et pares, com en una bicicleta, cauràs.

​